SOPA DE CALÇOTS
Segur que tots o la inmensa majoría dels que em llegiu coneixeu la ceba més famosa de les nostres contrades ," el Calçot ", pels qui no n´hagueu sentit parlar mai , us en faré cinc cèntims .
El calçot és una ceba de la varietat "Tardana de Lleida" que es cultiva principalment a les comarques de L´Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès i el Baix Penedès , te Denominació D´Orígen pròpia , el famós " Calçot de Valls" , i la seva particularitat és el cultiu que es fa "calçant" ( amuntegant) sobre la planta inicial la terra, amb el que s´aconsegueix una ceba d´uns 20 a 25 cm de llarg i uns 5 cm de diàmetre completament blanca i tendra .
EL consum habitual normalment és a partir del mes de febrer fins a principis de la primavera, si be últimament tenim una tendència un pel exagerada de córrer per tot i ja comencem a veure els primers calçots després de Nadal.
El Calçot es cou amb foc de sarments de vinya , vol una bona flama que deix les cebes cremades per fora però blanques,cuites i dolces a l´ interior, s´embolica en papers de diari en grups d´unes quantes peces perquè amb l´ escalfor pròpia s´acabi la cocció i s´acompanyen sucant-los en salsa romesco o salvitxada . A la "calçotada" la segueix una bona graellada de carns típiques de la terra, llonganisses, botifarres, corder a la brasa....
Com ja us he dit el calçot en si no deix de ser una ceba i com a tal pot tenir tractaments iguals o similars a aquesta , és normal que després d´una calçotada ens quedin calçots bé cuïts o que han quedat per coure.
Aquest és el cas , uns calçots que no van passar per la flama i que vaig decidir fer com si d´una clàssica sopa de ceba es tractés, el resultat, una deliciosa sopa de calçots, molt mes suau i fina, un xic dolceta i molt i molt saborosa.
El procediment va ser el mateix , un cop nets els calçots aprofitant-ne la part mes blanca els vaig tallar en juliana i els vaig ofegar una bona estona amb mantega i un xic d´oli, quan ja eren ben cuits, li vaig afegir mig gotet de vi blanc i vaig deixar-ho reduïr, ho vaig salpebrar i hi vaig abocar un brou lleuger fet amb unes carcasses de pollastre ben netes de pell i greixos , tot junt va coure uns quinze minuts.
Mentre coia vaig preparar unes llesques de pa torrat a les que vaig rallar per sobre un formatge gruyère .
En servir-la al recipient, vaig posar-li les dues llesques de pa amb formatge i ho vaig passar dos minuts pel gratinador , i aquest és el resultat.
Una branca de timó a la vora de la taça o plat ben calents on ho serviu fa que pugi un aroma fantàstic.
Espero que us hagi agradat l´alternativa per uns calçots.
Disculpeu que em llenci de cap presentant-vos un maridatge d´allò mes típic en quan a calçots ens referim, però qui no relaciona calçotada i festa? I quin vi és més festiu i familiar que un cava?En aquest cas un cava proper, doncs la festa si es fa amb productes de la mateixa terra on neixen els calçots, encara és mes pròpia i enriquidora.Anirem fins a la Secuita a trobar una petita i desconeguda joia dels cellers Triada, el cava Gran d'Abbatis, 100% parellada de vinyes velles, una singularitat que ens donarà tota la frescor d'un cava jove necessaria per refrescar el pas en boca d'aquesta sopa tan imponent i alhora uns tocs torrats i de pastisseria que lligaràn perfectament amb el pa gratinat aixi com perfums fumats recordant-nos el pas pel foc viu que ha tingut el calçot.El final ,llarg i persistent quedarà com un ingredient mes de la sopa aportant fruites blanques, com les pomes verdes i la refrescant sensació cítrica que ens farà salibar per netejar i seguir gaudint del plat.Un apat autòcton i clàssic augmentat a la màxima expressió de qualitat i a l'abast de tothom.Xavier Nolla
_Alimentaria_2008.jpg)
